Hi ha llibres que apareixen de sobte a tot arreu.
A llibreries, a xarxes socials, a converses entre lectors.
Menjaràs flors, de Lucía Solla Sobral, n'és un d'aquells llibres.
Però més enllà del soroll que l'envolta, el que realment explica el seu èxit és una cosa molt més profunda: la història que explica i la forma com ho fa.
La novel·la ens presenta la Marina, una noia que encara intenta recompondre's després de la mort del seu pare. En aquell moment fràgil apareix Jaume, un home vint anys més gran que ella que sembla oferir exactament el que necessita: seguretat, atenció i una vida que sembla plena d'estabilitat.
Al principi tot encaixa.
Però, a poc a poc, alguna cosa comença a torçar-se.
Sense grans escenes dramàtiques, sense violència evident, la història mostra com una relació es pot anar transformant de forma lenta i gairebé imperceptible. Comentaris que semblen bromes, dubtes que comencen a instal·lar-se, decisions que a poc a poc deixen de ser pròpies.
I aquí hi ha un dels aspectes més potents del llibre: com retrata el maltractament psicològic.
No sempre es crida.
No sempre s´insulta.
De vegades simplement es dubta, es minimitza, es corregeix o s'aïlla.
La novel·la explora també altres temes importants: el dol, la construcció de la identitat i el paper fonamental de l'amistat. Aquesta amiga que observa des de fora i que de vegades veu abans que tu què està passant.
Perquè quan una persona comença a perdre's dins una relació, tenir algú que et sostingui pot marcar la diferència.
L'estil de Lucía Solla és directe, intens i emocional. La història és ràpida amb poc espai per a la pausa.
No és una lectura còmoda.
Però és una lectura necessària.
Potser per això Menjaràs flors s'ha convertit en un dels llibres més comentats darrerament.
Preguntes que deixa el llibre…
Després d'acabar la novel·la em quedi amb diverses preguntes incomodes:
El duel ens pot tornar més vulnerables del que creiem?
L'amor pot encegar-nos fins al punt d'acceptar allò inacceptable?
On és el límit entre la cura i el control?
I potser la més important…
Com surt d'una relació quan ja no reconeixes qui eres abans?
A qui li recomano aquest llibre…
És una lectura fantàstica per als que busquen novel·les emocionals, intenses i molt properes.
Un llibre que incomoda, convida a reflexionar i que segurament generarà conversa entre els lectors.
Proposta The Book Bar.
El vi perfecte…
Vi d’àmfora natural – Vinyes Domènech
Un vi elaborat amb àmfora, amb un perfil més salvatge i natural. Són vins que no busquen agradar a tothom: tenen textura, caràcter i una personalitat diferent.
Igual que aquesta novel·la.
Comerás flores no és una lectura còmoda, i aquest tipus de vi tampoc no ho és sempre. Però precisament per això tots dos deixen una impressió profunda.
A The Book Bar creiem que alguns llibres no només es llegeixen: es viuen millor amb una copa al costat.
Comerás flores és una història que segurament generarà conversa… i poques coses acompanyen millor una conversa que no pas un bon vi.